Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (2024)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (1)

SABORS I SABERS: CONEIXEM ESTATS UNITS?

I* Gut GUTMAN, Anne. La Lola a Nova York

I* Lar LARREULA, Enric. La bruixa avorrida se’n va a Nova York

I* Val VALVERDE, Mikel. Paula en Nueva York

I*** Fau FAULKNER, William. El árbol de los deseos

I*** Mel MELVILLE, Herman. Moby Dick: un llibre teatre basat en l’obra de Herman Melville

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (2)

I*** Pra PRADAS, Núria. La tieta Adela a Nova York

I*** Sti STILTON, Tea. Un bon embolic a Nova York

IC Gar GARCÍA-CLAIRAC, Santiago. Maxi en Nueva York

IF Bru BRUNHOFF, Laurent de. Babar à New York

I (73) Sha SHAPIRO, Mary J. Nacimiento de la Estatua de la Libertad

I 9 (7) Asi ASIKINACK, Bill. América del Norte

I 9 (73) Pla PLATT, Richard. Nueva York: historia de la gran manzana

I (91) (100) Bez BÉZUEL, Sylvie. El meu atles Larousse de les meravelles del món

I 91 (73) Fon FONS I ESTEVE, Montserrat. Susy, la nena nord-americana

I 91 (73) Nic NICHOLAS, Carole. Dana: jo sóc dels Estats Units d’Amèrica

291 Blo BLOOM, Harold. La religión americana

308 (73) Bry BRUSON, Bill. Historias de un gran país: viaje al american way of life

308 (73) Cam CAMINALS, Roser. La seducció americana

308 (73) Lev LÉVY, Bernard-Henry. American vertigo

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (3)

323.2 (73) Nue Nueva York, 8:45 a.m.: la tragedia de las torres gemelas y la muerte de Bin Laden: los reportajes ganadores del Premio Pulitzer

433.2 Poe POE, Edgar Allan. Els assassinats del carrer de la Morgue i altres contes

MM 441 Chi Chicago

641 Cas CASTELLUCCI, Leonardo. Estados Unidos [Col·lecció El mundo en la mesa]

641 Lli El Llibre de les cuines del món : un viatge gastronòmic per les taules dels cinc continents

641 Roi ROIG I CASTELLÓ, Xavier. El gastrònom accidental als Estats Units: amb informació útil de plats, menús i cadenes

7 Imp IMPELLUSO, Lucia. Metropolitan Museum, Nueva York

75 Pin La pintura norteamericana / a cargo de Francesca castria Marchetti

778.5 Bou BOU, Núria. Deesses i tombes: mites femenins en el cinema de Hollywood

78 (Dyl) Dyl DYLAN, Bob. Dylan sobre Dylan: 31 entrevistas memorables

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (4)

78 (Spr) Saw SAWYERS, June Skinner. Bruce Springsteen: más duro que los demás: el boss a través de sus 100 mejores canciones

785 Gio GIOIA, Ted. Blues: la música del Delta del Mississippi

785 Jac JACKSON, Buzzy. Disfruta de mí si te atreves: Bessie Smith, Billie Holliday, Aretha Franklin, Janis Joplin, Tina Turner y las grandes mujeres que marcaron la historia del blues

796.323 Rob ROBIROSA, Jordi. A prop de les estrelles de l’NBA: 20 anys viatjant pel món del bàsquet

841B.3 Per PÉREZ GALLEGO, Cándido. Literatura de América del Norte

N 841B Vai Vaig creure que el meu pare era Déu: relats verídics de la vida americana

P 834 Fon FONOLLOSA, José Maria. Ciudad del hombre: New York

P 834 Hie HIERRO, José. Cuaderno de Nueva York

P 841B Fro FROST, Robert. Al nord de Boston

P 841B Whi WHITMAN, Walt. Hojas de hierba

T 833 Bau BAULENAS, Lluís-Anton. El pont de Brooklyn

T 841B Mac MacCARTHY, Cormac. El Sunset Limited

T 841B Mil MILLER, Arthur. Panorama des del pont

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (5)

T 841B ONe O’NEILL, Eugene. Largo viaje hacia la noche

T 841B Wil WILLIAMS, Tennessee. La gata sobre el tejado de zinc caliente

9 (73) Arm ARMADA RODRÍGUEZ, Alfonso. Nueva York, el deseo y la quimera

9 (73) Cap CAPDEVILA, Carles. Nova York a la catalana

9 (73) Gua GUARDIA HERRERO, Carmen de la. Historia de Estados Unidos

9 (73) Sob SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume. Els catalans en els orígens històrics de Califòrnia

91 (026) (73) Bos Boston. Madrid: El País/Aguilar, 2011

91 (026) (73) Cal Calilfornia. Barcelona: GeoPlaneta, 2009

91 (026) (73) Cav CAVALIERI, Nate. Chicago

91 (026) (73) Cel CELIS, Barbara. Nueva York: 300 ideas y direcciones

91 (026) (73) Chi Chicago. El País/Aguilar, 2008

91 (026) (73) Dun DUNN, Jerry Camarillo. San Francisco

91 (026) (73) Est Estados Unidos: suroeste y Las Vegas. Madrid: El País/Aguilar, 2005

91 (026) (73) Hym HYMAN, Miles. Nueva York:itinerarios. Barcelona: GeoPlaneta, cop. 2010

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (6)

91 (026) (73) Man MANGIN, Daniel. Nueva York

91 (026) (73) Mon Estados Unidos: costa este. Madrid: Gaesa, DL 2010

91 (026) (73) Nue Nueva York. El País/Aguilar, 2011

91 (026) (73) Nue Nueva York, Washington. Madrid: Anaya Touring, 2005

91 (026) (73) Oti OTIS, Ginger Adams. Nueva York. Barcelona: GeoPlaneta, 2005

91 (026) (73) Sin SINCLAIR, Mick. Nova York essencial

91 (026) (73) Tho THOMPSON, J. Washington. Barcelona: RBA, 2008

91 (026) (73) Was Washington D.C. Madrid: El País/Aguilar, 2011

91 (73) Bie Bienvenidos a la ruta 66

91 (73) Men MENDOZA, Eduardo. Nueva York

910.4 (73) Mol MOLLÀ, Toni. Més enllà de San Francisco

910.4 (73) Mor MORET, Xavier. Amèrica, Amèrica: viatge per Califòrnia i el Far-West

92 (Smi) Smi SMITH, Patti. Éramos unos niños

92 (Ste) (Ste) STELOFF, Frances. En compañía de genios: memorias de una librera de Nueva York

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (7)

JN All ALLEN, Judy. Operació Nova York

JN Hem HEMINGWAY, Ernest. El vell i la mar

N Asw ASWANI, Ala. Chicago

N Aus AUSTER, Paul. Trilogia de Nova York

N Bax BAXTER, Charles. El lladre d’ánimes

N Cap CAPOTE, Truman. A sang freda

N Cap CAPOTE, Truman. Esmorzar al Tiffany’s

N Cha CHANDLER, Raymond. La dama del llac

N Del DeLILLO, Don. Punt Omega

N Dis DISKI, Jenny. Extraña en un tren

N Dos DOS PASSOS, John. Paralelo 42

N Ell ELLIS, Bret Easton. American psycho

N Ell ELLORY, R.J. Sólo el silencio

N Fau FAULKNER, William. Mientras agonizo

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (8)

N Fau FAULKNER, William. Sartoris

N Fit FITZGERALD, Francis Scott. El Gran Gatsby

N Fla FLAGG, Fannie. Tomates verdes fritos en el Café de Whistle Stop

N For FORD, Richard. Acció de gràcies

N Gre GREENE, Graham. L’americà tranquil

N Gri GRISHAM, John. La confesión

N Gri GRISHAM, John. Tiempo de matar: historia de una venganza

N Ham HAMMETT, Dashiell. La clau de vidre

N Hen HENRY, O. Cuentos de Nueva York

N Hus HUSTVEDT, Siri. Elegia per un americà: una novel·la

N Jam JAMES, Henry. Las Bostonianas

N Jam JAMES, Henry. Washington Square

N Lah LAHIRI, Jhumpa. Una terra estranya

N Lap LAPIERRE, Dominique. Crema Nova York?

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (9)

N Mac MacCARTHY, Cormac. El guardián del vergel

N Mau MAUGHAM, W. Somerset. La senyora Craddock

N Mel MELVILLE, Herman. El mariner Billy Budd i més històries

N Mey MEYERS, Maan. El médico de Nueva York

N Mil MILLER, Arthur. Una noia qualsevol

N Mor MORRISON, Toni. Una benedicció

N Rob ROBBINS, Harold. El descenso de Xanadú

N Rot ROTH, Philip. Indignación

N Rot ROTH, Philip. La conjura contra América

N Toi TÓIBÍN, Colom. Brooklyn

N Uri URIBE, Kirmen. Bilbao-New York-Bilbao

N Vid VIDAL, Gore. Washington D.C.

N Wha WHARTON, Edith. Las costumbres nacionales

N Wil WILLIAMS, Tennessee. La primavera romana de la señora Stone

GN Sal

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (10)

SALINGER, J.D. El vigilant en el camp de sègol

R 91 Cli. Clio, nº 125 (març 2012), pàgs. 34-43 MIRALLES, Lorenzo. Estados Unidos: la primera democracia del mundo

R 91 De. De Viajes, n1 145 (maig 2011), pàgs. 58-65. MONTEAGUDO, Pedro i ALAS, Amparo. San Francisco: la niña bonita

R 91 De. De Viajes, nº 156 (abril 2012), pàgs. 36-49. UBACH, Kris. Los Ángeles, California y los Parques Nacionales

R 91 Geo. Geo, nº 302 (març 2012), pàgs. 24-51. Dossier: Nueva York. Luces urbanas: una declaración de amor fotogràfica a Nueva York, la ciudad de la iluminación; Rascacielos: ¿Tiene Manhattan miedo a las alturas?; Bronx: La vida cotidiana de los nuevos policías en uno de los distritos más conflictivos y peligrosos de la ciudad

R 91 Lon. Lonely Planet, nº 47 (jul. 2011), pàgs. 66-81. VLAHIDES, John. California: el viaje perfecto

R 91 Lon. Lonely Planet, nº 52 (des. 2011), pàgs. 36- 47. FINN, Robin. Vía verde: Nueva York. La capital del mundo se reinventa en verde

R 91 Lon. Lonely Planet, nº 91 (nov. 2011), pàgs. 56-67. GRUNERT, Peter. Massachusetts: la tierra embrujada

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 1 (des. 1989), pàgs. 76-96. LAXALT, Robert. El Gran Cañón del Colorado: un espectáculo de la Naturaleza

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 4 (març 1990), pàgs. 82-98. ELDER, Shirley. Los Amish de Pennsylvania:vivir como en 1800

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 7 (juny 1990), pàgs. 78-95. BOSLOUGH, John. Los palacios rocosos del Bryce Canyon

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 8 (jul/ag. 1990), pàgs. 26-45. BRASHLER, William. Chicago, ciudad de récords

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 9 (set. 1990), pàgs. 56-71. WAMSLEY, James S. Nueva Orleans: una ciudad soberbia y chic

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (11)

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 15 (març 1991), pàgs. 58-68. BEACOM, David. Central Park: el pulmón de Nueva York

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 24 (gen. 1992). pàgs. 42-55: CAMARILLO DUNN, Jerry. Hollywood: una ciudad de cine; pàgs. 92-102: ROBBINS, Michael W. Mesa Verde: la tierra de los indios anasazi

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 26 (març 1992), pàgs. 86-100. BARNARD, Charles. Boston: tras las huellas de la historia

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 28 (maig 1992):

pàgs. 50-64: HEACOX, Kim. Everglades: la mayor reserva natural de EEUU; pàgs. 79-87: WALL, Van. Nueva York: comer en Chinatown; pàgs. 88-93: ARNOLD, David. Festival de Kansas City: un renacimiento made in USA

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 33 (nov. 1992), pàgs. 98-105. GORHAM ACKERMAN, Jennifer. Grandes santuarios de la naturaleza: la fauna salvaje delas Montañas Rocosas

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 36 (feb. 1993), pàgs. 60-83. SCHULTHEIS, Bob. Las Vegas: una ciudad espectáculo

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 40 (juny 1993), pàgs. 88-104 BARNARD, Chales N. Filadelfia: Bienvenida, “Madame Philly”

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 51 (juny 1994),pàgs. 13-43. Especial Nueva York: RICCETTI, Marisella. Impresiones de Nueva York; YEADON, David. Museos: los seis grandes de Manhattan

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 56 (des. 1994), pàgs. 96-110. YEADON, David. Chicago: la ciudad prometida

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 57 (gen. 1995), pàgs. 90-104. CONAWAY, James. Nueva Orleans: la bella dama del Mississippi

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 86 (set. 1997), pàgs. 51-67. CURTIS, Edward S. Arizona: Navajos: la llamada de la tierra. Así eran y vivían los Navajo

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (12)

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 121 (n ov, 2000), pàgs. 24-40. MARTÍNEZ BERMEJO, Ángel. Suroeste de Estados Unidos: viaje a la tierra de los mitos

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 137 (abril 2002), pàgs. 48-55 MARTÍNEZ BERMEJO, Ángel. Parque nacional Arches Utah: el desafío de la naturaleza

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 144 (des. 2002), pàgs. 76-87 ROIG, Félix. Nueva York: el espectáculo continúa

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 180 (març 2006), pàgs. 22-32. RODRÍGUEZ, Alfons. San Francisco: ciudad de la diversidad

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 205 (juny 2008), pàgs. 38-48. VALLECILLOS, Lucas. New York: el resurgir de la Gran Manzana

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 209 (nov. 2008), pàgs. 82-89. BERTRAN, Gustavo. Yellowstone: la maravillosa armonía del todo

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 233, pàgs. 32-44. PAREY, Eva. Nueva York a todo ritmo

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 239 (abril 2011), pàgs. 46-55. BERTRÁN, Gustavo. San Francisco: la ciudad de las colinas

R 91 Rut. Rutas del Mundo, nº 245 (oct. 2011), pàgs. 20- 30. REBOREDO, Sergi. Nueva York: cifras, sueños y libertades

R 91 Via. Viajar, nº 136 (jul. 2011), pàgs. 80-91. DELGADO, José. Yellowstone: el parque más asombroso de Estados Unidos

R 91 Via. Viajar, nº 384 (maig 2011), pàgs. 32-45. BERMEJO, José Manuel. Las 28 maravillas de la naturaleza [Cañón del Colorado]

R 91 Via. Viajes, nº 142 (gen. 2012), pàgs. 58-71. FERRERO, Jesús. Nueva York

R 91 Via. Viajes, nº 143 (feb. 2012), pàgs. 72-81. RONCAGLIOLO, Santiago. San Francisco

M2. MIN

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (13)

MINNELLI, Liza. New York, New York [música impresa]

CD 061.7 SIN SINATRA, Frank. Come dance with me! Come fly with me!

CD 061.7 STR STREISAND, Barbra. Live in concert

CD 1. CON 30 CONNICK, Harry, Jr. My New Orleans

CD 1.MIL 30 MILLER, Glenn. String of pearls

CD 1. TOU 20 TOUSSAINT, Allen. The bright Mississippi

CD 110 A Mississippi Blues

CD 110 RUS RUSHING, Jimmy. Complete goin’to Chicago and listen to the blues

CD 115 ENS Ensemble singers and chorus of The Plymouth Music Series of Minnesota. Spirituals and Gospels

CD 180 A Philadelphia Roots

CD 2. BON 40 BON JOVI. Lost highway

CD 2. ROO 60 Roots of American folk

CD 2. SMI SMITH, Patti. Twelve

CD 2. SPRI SPRINGSTEEN, Bruce. The Rising

CD 2. TUR

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (14)

TURNER, Tina. Tina live

CD 398 CHI CHICAGO SYMPHONY ORCHESTRA. Una noche en el Monte Pelado

CD 4. CAP 60 CAPPELLI, Marco. Extreme guitar project music from downtown New York

CD 520 CHI Chicago music from the Miramax motion picture

CD 520 Era MORRICONE, Ennio. Once upon a time in America

DVDM 061.7 SIN Concert for the Americas

DVDM 180 Ike Ike & Tina Turner. Live in ‘71

DVD Ame América, América

DVD Ame La americanización de Emily

DVD Bab Baby Doll América, América

DVD Chi Chicago Cab

DVD Cit Cita en Las Vegas

DVD His Historias de Filadelfia

DVD Lea Leaving Las Vegas

DVD Mad Mad Max: más allá de la Cúpula del Trueno

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (15)

DVD New New York, I love you

DVD New New York, New York

DVD Rus Un ruso en Nueva York [Fons especial: Circ]

DVD Tom Tomates verdes fritos

DVD 725.1 Cas La Casa Blanca

DVD 792 Bru Las brujas de Salem

DVD 91 (026) (73) Chi Chicago

DVD 91 (026) (73) Nue Nueva York

DVD 91 (73) Yos Yosemite secreto

*CURIOSITATS: Sabies que...?

Els Estats Units estan formats per 48 estats agrupats i per dos estats més allunyats dels altres: Alaska i Hawaii. Cada un dels Estats Units té la seva capital, el seu Capitoli, i les seves pròpies lleis.

El pigarg americà, o àguila de cap blanc, és l’emblema dels Estats Units d’Amèrica. Viu a

les Rocalloses, una gran serralada que s’estén al llarg de 4800 km pel territori dels Estats Units i el Canadà.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (16)

L’Estàtua de la Llibertat és un dels monuments més cèlebres de Nova York i dels Estats Units. Es va inaugurar el 1886, i va ser un regal de França amb motiu del centenari de la independència americana.

Alaska és l’estat més extens dels Estats Units: la seva superfície equival a França i

Alemanya juntes!. S’hi pot veure un gran nombre de volcans actius, muntanyes, moltes illes, desenes de glaceres, milers de cursos d’aigua i més de tres milions de llacs!.

A l’oest americà, la natura és desmesurada, i els paisatges, grandiosos. Excavat pel riu

Colorado, el Grand Canyon (1.500 m. de profunditat) és la gorja més espectacular del món.

Monument Valley, un territori dels indis navajos, és una regió desèrtica coberta de

monòlits, blocs de pedra gegantins de gres rogenc.

La Vall de la Mort és un desert de roques i dunes, amb algun llac sec aquí i allà, que recorda un paisatge lunar.

A l’estat de Colorado, el parc nacional de Mesa Verde (altipà verd) aplega una enorme

concentració d’antics poblats indis. Els indis pueblo van construir els seus poblats a les parets de roca, i les cases s’han conservat força bé.

El Mont Rushmore, a Dakota del Sud, és famós a tot el món pels quatre bustos gegants de

presidents (G. Washington, T. Jefferson, T. Roosevelt i A. Lincoln) esculpits a la roca.

A Florida, els Everglades són una zona de pantans i llacs (terres cobertes d’aigües poc fondes i envaïdes per la vegetació) que s’estenen fins on arriba la vista: semblen un mar de plantes.

A Califòrnia, el parc nacional Sequoia és conegut per les sequoies gegants, unes coníferes enormes. A la més gegant la van anomenar “General Sherman”: fa més de 83 m. d’altura i té uns 2200 anys. El nom sequoia prové del cap indi See-Quayah, l’inventor de l’alfabet cherokee.

El Fourth of July és la gran festa dels Estats Units, en què celebren el Dia de la

Independència. Tots els pobles i ciutats de la nació s’engalanen de vermell, blanc i blau, i a tot arreu se celebra amb desfilades, jocs, pícnics familiars i l’esport típicament americà, el beisbol. Al vespre, la gent va a veure els impressionants focs d’artifici.

Thanksgiving Day, el Dia d’Acció de Gràcies, és una festa familiar que se celebra el quart dijous de novembre. Té l’origen en l’època dels pelegrins que van arribar als Estats Units provinents d’Anglaterra. Volien donar gràcies per la primera collita de la tardor, es van reunir tots junts el 13 de novembre de 1621 amb 80 amics indis, i van menjar i fer festa durant tres dies.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (17)

GASTRONOMIA:

L’esmorzar és important, el dinar insignificant i el sopar ritual. A més, tenen el brunch (paraula composta de dos àpats que es fusionen en un de sol: breakfast i lunch) dels diumenges. La generalització simplificadora no és vàlida. Nova York no és Louisiana, ni Texas és Califòrnia. La cuina nord-americana és fruit de la seva gent.

Si el visitant és amant dels productes agrícoles frescos trobarà, al Hunt’s Point Terminal del Bronx, el mercat més gran del món: 7.000 empleats. Verdures i fruites d’arreu. Encara que sembli mentida, hi ha pagesos i grangers dels voltants (els voltants, als Estats Units, sempre són enormes) que baixen a Nova York alguns cops per setmana a vendre els seus productes directament. Constitueixen el que s’ha passat a denominar Greenmarkets. Mercats de productes bio o ecològics, criats sense additius químics. A Nova York trobarem que les botigues de queviures tenen, a més d’una llarga tradició, una acceptació inusual, a la resta dels estats. Aquest fet porta que els novaiorquesos siguin observats per la resta de conncionals, com a ciutadans de gustos sofisticats, gairebé europeus. Gent capaç de perdre temps seleccionant allò que cuinarà o menjarà a la nit, o durant el cap de setmana. Aquestes botigues, les grocery, tenen una organització similar, si no idèntica, als establiments europeus on es ven xarcuteria fina, vins, pans de diversos tipus, formatges, llaunes, etc. Els delis són establiments que cobreixen l’esglaó següent en la distribució alimentària de la ciutat. Aquí sí, el client podrà consumir allò que compri. Aquestes botigues foren obertes pels jueus alemanys al final del segle passat. Enorme varietat de preparacions: pastrami en sandvitx (amb cogombres envinagrats), gefilte fish (peix fred i calent), bacallà, carpa, esturió o salmó sempre fumats i servits amb ceba, olives, tàperes i formatge cremós, salsitxes de porc i de bou, pit de gall dindi, llengua de bou, bou rostit (corned beef) servit amb col i mostassa, ragouts, sopes, caviar, etc. Sense els delis Nova York no seria el mateix. Una característica alimentària novaiorquesa: el pa. Excel·lent. De tot tipus: de farina, de sègol, amb sal o sense, de crosta dura o tova, baguets, pa italià, de pagès, blanc, moreno, etc. El fet no és habitual al país. La venda ambulant (parades mòbils de hot-dog, de souvlaki, bretzel, falafel, fish-n-chips, fruites, gelats, etc. forma part de la tradició urbana més arrelada. Ho porten a la sang. Potser costarà creure que alguns plats típicament novaiorquesos de renom internacional són: la vichyssoise (es va preparar al Ritz Carlton de Nova York per primer cop), el pastís de formatge (cheese cake) o els eggs benedict, consistents en dues llesques de muffins, tapades amb bacon fregit i, a sobre, dos ous poches, amb salsa holandesa. Little Italy: Entre 1900 i 1920 arribaren als Estats Units dos milions d’italians. Cinc-cents mil es van quedar a Nova York. On havien d’anar a viure? Doncs tots plegats, a Little Italy. Allí instal·laren les seves botigues, els seus restaurants, les seves cadires al carrer, etc. S’hi trobaren bé. Recrearen, en definitiva, el sistema relacional italià més bàsic. El barri agafà

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (18)

una importància remarcable gràcies al fet que els immigrants italians movien diners i poder. Actualment, el volum humà i geogràfic del barri, en una altra època fabulós, sofreix un procés de minvament ràpid. És natural: els descendents d’aquells italians ja no són immigrants, ja no necessiten gueto per a res. Han arribat als punts més alts de l’escala social americana i formen part de l’essència bàsica del país. Amèrica, sense els italoamericans, no seria Amèrica. Però bé, a Little Italy es van obrir botigues de queviures, xarcuteries, botigues de vins, pasta, etc. A desgrat dels canvis que ha sofert la societat novaiorquesa en general, Little Italy manté encara el seu sabor tradicional. La cuina que s’hi practica és bastant autèntica i de qualitat. El dia de San Gennaro (19 de setembre, patró de Nàpols) la festa gastronòmica adjunta a la celebració desborda qualsevol idea que un se’n pugui fer. China Town: A diferència de Little Italy, continua sent un gueto. Els xinesos americans, que circulen barrejats amb una certa gràcia per Califòrnia, no ho fan així per la resta del país. Ni de bon tros per Nova York. China Town és, doncs, un veritable món en si mateix. S’hi publiquen diversos diaris en les diferents formes de xinès, els dispensadors automàtics de diners tenen les instruccions en cantonès, etc. En total hi deuen habitar al voltant d’uns 70.000 xinesos, alguns dels quals no abandonen el barri. Actualment l’espai ocupat és d’unes trenta-cinc illes de cases. Igual que els italians, els xinesos hi instal·laren, d’entrada, botigues de queviures i restaurants que encara rutllen, i on els productes més comercialitzats corresponen a la cuina cantonesa. D’aquesta implantació, no en fa pas quatre dies. El fet tingué lloc a prinicipi de segle. Però les coses són així. Els italians s’han fos amb el país i els xinesos no. Hi ha plats que hom considera xinesos però que realment tingueren el seu origen als Estats Units, per exemple, el chop-suey. La cuina xinesa no existeix, i a China Town es practiquen multiplicitat de cuines: de Pequín, de Mongòlia, de Xangai, de Hunan, de Sichuan, cantonesa… Altres cuines: També existeixen, addicionalment a les xineses i italianes, tot un seguit de cuines racials que acostumen a arraïmar-se per barris. Així, ens trobem que Harlem, d’ençà de principi de segle, començà a deixar de ser un barri residencial d’alta societat i passà a hostatjar gent de raça negra. Amb ells s’hi van instarl·lar restaurants especialitzats en cuina del sud dels estats (és a dir, pollastre fregit, llegums, barbeque ribs, etc.). Durant els anys cinquanta i seixanta el tema tingué una gran volada que encara es manté en bona part. Ara, el barri no és un paradís de seguretat… Els antillans, africans i caribenys s’establiren a Crwon Heights (Brooklyn) i cuinen de tot però sota els patrons típics de la regió que cadascun representa: bunyols de bacallà, pollastre, crancs, cabra, etc. Els grecs, per la seva banda, estan ubicats a Astoria (Queens), i constitueixen la comunitat grega a l’estranger més important del món. Bones botigues de queviures (llegums, oli d’oliva, olives, etrc.), bons baklawa (pastissets de mel amb fruits secs, de la cuina típica de la regió), etc. Són els introductors del consum de pa de pita com un dels hàbits dels novaiorquesos. Els russos van començar a arribar a Nova York fa temps, cap al 1880. La majoria jueus, que s’instal·laren a Brooklyn. Els indis (els procedents de l’Índia) començaren a arribar cap al 1970; es concentren a l’East Village (entre els carreers 20è i 29è). A més d’especialitzar-se a fer el taxi, han muntat restaurants i botigues de queviures. Per la seva banda, d’ençà del 1945, començaren a instal·lar-se al Bronx, i a l’alt Manhattan, els porto-riquenys. Cuina tropical de la zona. (Xavier Roig. El gastrònom accidental als EEUU, pàgs. 121-132)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (19)

El combustible de Nueva York

La famosa expresión “en un minuto de Nueva York” es otra manera de decir “rápido”, y resume el ritmo frenético de la vida neoyorquina, que ha dado lugar a la tremendamente popular “comida callejera”. Este combustible urbano refleja las diversas culturas de Nueva York, pues los puestos incluyen desde el falafel de Oriente Medio a un pollo jamaicano, pasando por los gofres belgas. Pase un día en Nueva York, y comprenderá por qué es uno de los destinos más populares de la tierra. La ciudad que nunca duerme ofrece rascacielos, puentes distinguidos, el enorme Central Park, museos de primera e interesantes barrios bohemios llenos de boutiques vintage. Igual de variadas son las culturas de Nueva York y sus cocinas, y estas últimas las puede probar en los puestos repartidos por la ciudad. Nueva York tiene una larga historia de comida callejera. En 1936, Oscar Mayer echó a rodar el primer carro de perritos calientes, llamado Wienermobile, y desde entonces esta comida no ha parado de venderse en las calles de Nueva York. Puede descubrir a los vendedores por todos lados, en Battery Park o en Times Square, y comerlo por un dólar y 50 centavos bien condimentado con las salsas, en uno de los mejores negocios de la ciudad. Para saborear el viejo Nueva York, busque los Nathan’s Famous Hot Dogs, al principio, en 1916, un tenderete en Coney Island, y hoy todavía el mejor sitio para degustar un perrito cubierto en sauerkraut y condimento. La variedad culinaria de Nueva York refleja su multiculturalidad. Puede guiarse siguiendo el olor de los diferentes puestos, con los deliciosos aromas de la pizza italiana, el pollo crujiente chino, de los kebab de cordero de Oriente Medio, y con bagels recién hechos regados con queso cremoso, de origen judío. Los puestos del Washington Square Park y de la cercana Bleecker Street se especializan en la comida asiática picante, servida en un marco con actuaciones de músicos callejeros, jugadores de ajedrez y patinadores. El histórico barrio del SoHo ofrece la oportunidad de contemplar la arquitectura del siglo XIX y las añejas calles de adoquines, mientras uno se va avituallando en puestos que venden de todo, desde un filete en un taco de maíz con salsa a magdalenas de colores brillantes. Midtown es el barrio de Manhattan por antonomasia: los rascacielos relumbran con el sol de mediodía, y arrojan oficinistas que siempre parecen participar en una carrera loca. No sorprende que esta zona sea un coto valioso para los puestos, pues atienden a los que van a la caza de un almuerzo rápido y caliente, no importa si son trabajadores o turistas. (El Mundo en un plato : qué comer y dónde en los cinco continentes. Madrid : El País Aguilar, 2011, pàg. 293.)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (20)

El cremoso chowder de Boston

Los banqueros, corredores de bolsa y turistas vienen y van por las calles de Boston, en las que en el pasado desfilaron los soldados británicos y los colonos revolucionarios. Nadie conoce de verdad esta moderna ciudad llena de vida hasta que ha saboreado su más preciado patrimonio culinario: el sabroso caldo llamado chowder de almejas de Nueva Inglaterra. A pesar de toda su modernidad, Boston se embebe en su historia. Fundada en 1630, Boston fue el epicentro del levantamiento contra el dominio británico y la cuna de la revolución. Tres cuartas partes de los edificios en Freedom Trail, el camino de ladrillo rojo (4 km) que serpentea por la ciudad, preceden a la época revolucionaria. Los foráneos pueden entrar en el vestíbulo donde los patriotas marcharon por la libertad e incluso pueden subirse al barco de guerra activo más augusto, el USS Constitution, que se mece anclado cerca del astillero en el que fue construido. En el distrito delos teatros de Boston, las nuevas obras se despliegan en los ornados interiores de algunas de las salas en uso más añejas del país. A pesar de que los primeros colonos ingleses de Nueva Inglaterra despreciaron las almejas llamándolas “el más mísero de los dones divinos”, en el siglo XVIII el chowder de almejas se había convertido en el puntal de la cocina de la región y en un jalón para la auténtica cocina yankee. Probablemente siguiendo la estela de las sopas de pescado de Nueva Inglaterra –llamadas chowders porque se hacían en los calderos de hierro, o chaudières para los pescadores francoparlantes de Terranova-, el chowder de almejas es una feliz asociación de almejas, cebollas, mantequilla y leche. Los devotos discrepan sobre si la cebolla debe ser sofrita ocn cerdo salado o con mantequilla, y sobre si la sopa ha de espesarse con patata o con galletas saladas. Controversias aparte, este plato está omnipresente en los locales de Boston, ya sea en vanguardistas bistrots o enalguno de los comedores más viejos de Estados Unidos. El chowder de almejas sigue siendo el reconstituyente favorito de Nueva Inglaterra, un perfecto antídolo salado y sabroso contra un frío día de noviembre, o un tonificante bocado tras una tarde navegando por el puerto de Boston. Cuando está en su punto, cada almeja es una explosión de sabor en el jugoso caldo. Hecho a partir de ingredientes sencillos, se trata de un lujo muy democrático. El historiador Joseph C. Lincoln incluso ponderó que el chowder de almejas es “tan estadounidense como las barras y estrellas, tan patriótico como el himno nacional. Es Yankee Doodle en una tetera”. Variantes de “chowder” En Boston, incluso el chef más creativo se lo piensa mucho antes de enredar con el chowder de almejas de Nueva Inglaterra, y como mucho se atreverá a añadir una ramita de perifollo o de perejil para dar un punto de color. Sin embargo, hay unas cuantas variedades en el sur de Nueva Inglaterra y en el resto de Estados Unidos. La más curiosa es la de Rhode Island: tiene poco más que las almejas con su jugo al hervirse, mantequilla, cebolla y apio. La que más ofende a los puristas es la de Manhattan: una sopa de verduras con tomate a la que se le añaden las almejas. Un escritor de viajes de Nueva Inglaterra no pudo reprimir la burla en 1940: “Los tomates y las almejas tienen tanta afinidad como el helado y el rábano picante”. (El Mundo en un plato : qué comer y dónde en los cinco continentes. Madrid : El País Aguilar, 2011, pàg. 287.)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (21)

Apple butter és una mantega de poma que es fa servir per a untar el pa o com a condiment,

i es fa coent pomes endolcides i espècies, fins que tot s’espesseix.

Els brats, abreviació de bratwurst, són com salsitxes gruixudes, normalment fetes de porc. Durant l’estiu es mengen per tot Wisconsin. Normalment primer s’escalden amb aigua, cebes i cervesa, i després es fan a la barbacoa.

French toast és un plat dolç semblant a les torrades de Santa Teresa. El pa es remulla en

una barreja d’ou batut i llet i es fregeix ràpidament en una paella. Se serveix amb mantega i xarop d’auró.

Maple syrup és un xarop obtingut reduint parcialment la saba del sucre de l’auró.

Els pancakes són pastissos plans fets d’una pasta que es fregeixen per cada banda en una

paella. Se serveixen per esmorzar amb mantega i xarop d’auró o maduixes mores, gerds, etc.

El borscht (Nova York) és una olla de carn de bou amb col, pastanagues, etc.

Buffalo Chicken Wings (Costa Est) són ales de pollastre adobades amb una salsa picant i

fregides. Es serveixen amb salsa de formatge blau.

L’amanida Cèsar (Caesar salad) (Califòrnia), és una amanida a base d’enciam, bocins de pa torrat i formatge parmesà en pols.

El cioppino (San Francisco) és una olla de marisc: musclos, gambes, cloïsses, llamàntol,

etc.

Els crab cakes (Costa Est) són petits pastissos de carn de cranc servits, generalment, amb una salsa picant.

El crab Louis (San Francisco) és una amanida amb pasta de cranc.

El date nut bread de Califòrnia és un pa de nous i dàtils.

Hangtown Fry (Califòrnia) és una truita d’ostres, cansalada i formatge.

El hoppin’ John (Sud) és un arròs amb salsitxes, mongetes, etc.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (22)

Les Joe Froggers de Nova Anglaterra són galetes amb canyella i melassa, i les Jonny

Cakes, també de Nova Anglaterra, són galetes preparades amb sèmola de blat de moro.

El lobster Newburg de Nova York és llamàntol cuit al forn amb una salsa feta a base de rovells d’ou i flamejat amb conyac.

Els nachos de Texas són snacks cruixents de farina de blat de moro, servits amb salsa de

formatge o altres salses.

La pasta primavera de Nova York és pasta amb verdures de primavera.

Rainbow trout in pine nut sauce (Muntanyes Rocalloses) és truita de riu amb salsa de pinyons.

Rocky Mountain oysters (Muntanyes Rocalloses): d’origen basc, no és cap plat de marisc,

sinó turmes de be fregides.

El surf and turf (Califòrnia) és filet de bou amb llamàntol, tot a la graella.

La wheatberry and bean soup (Grans Planes) és sopa de blat sencer i mongetes

Recepta: Gall Dindi d’Acció de Gràcies (Thanks Giving Turkey) Ingredients per a 6 persones: 1 gall dindi, 200 g. de mantega, 1 llauna de cola, 1 poma tallada a quarts, 1 ceba picada, 1 cullerada de sal d’all, 1 cullerada de sal, 1 cullerada de pebre negre mòlt, 4 grans d’alls esclafats, 1 cullerada de sal.

Preparació:

Preescalfeu el forn a 120ºC. Netegeu el gall dindi, traieu-li les entranyes i reserveu-lo. Después, renteu-lo amb aigua freda i assequeu-lo amb cura amb un drap. Barregeu la mantega, la cola, la poma, la ceba, la sal d’all, la sal i el pebre i farciu el gall hindi amb aquesta pasta. Unteu l’all i assaoneu-lo amb sal. Col·loqueu el gall hindi en una safata gran de forn, cobriu-lo amb paper d’alumini, de forma que quedi solt, i rostiu-lo a 12ºC fins que estigui ben fet (unes 4 hores, aproximadament), o fins que la temperatura de l’interior de l’au sigui d’uns 80ºC (al mercat hi ha termòmetres especifics per conèixer la temperatura interior d’un plat). A mesura que avanci la cocció, aneu ruixant el gall hindi amb els sucs que es vagin acumulant al fons de la font (cada hora, aproximadament).

(El llibre de les cuines del món, pàg. 180.)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (23)

Recepta: American apple pie (Pastís de poma) Ingredients:

125 g. de sucre morè, 125 g. de sucre refinat, 1 cullerada de farina amb llevat incorporat, 1 culleradeta de suc de llimona, una mica de canyella mòlta, 4 pomes pelades i tallades a rodelles fines, 100 g. de panses.

Ingredients per ala pasta trencada: 325 g. de farina, 225 g. de mantega, 2 ous, un bri de sal.

Preparació:

De la pasta trencada:

Barregeu la farina, la sal i la mantega. Aneu afegint-hi els ous un per un. Si calgués, podeu afegir-hi una mica més de farina. Pasteu només el que calgui perquè els ingredients es barregin bé. Feu una bola amb la massa i guardeu-la a la nevera, embolicada amb un drap o amb paper de plàstic, durant almenys 2 hores, abans de fer-la servir.

Del pastís:

Preescalfeu el forn a 220ºC. Unteu una font que pugui anar al forn amb mantega i empolvoreu-la amb farina. Estireu la pasta fins a aconseguir dos cercles (un dels quals prou gran per folrar el motlle, i l’altre que el pugui cobrir). Folreu el motlle amb la pasta trencada i punxeu el fons. A part, barregeu el sucre refinat i el morè amb la farina, la llimona i la canyella. Afegiu-hi la poma i les panses i barregeu-ho fins que la fruita estigui ben integrada amb la resta dels ingredients. Farciu el pastís amb aquesta barreja i cobriu-la amb una segona capa de pasta, procurant que quedi ben tancada a les vores. Pinteu la superficie amb una mica d’ou batut i empolvoreu-la amb una cullerada de sucre. Coeu-ho al forn durant 35 o 40 minuts fins que estigui daurat. Deixeu que es refredi sobre una reixeta d’alumini durant 30 minuts abans de servir-la.

(641 Lli. El Llibre de les cuines del món: un viatge gastronòmic per les taules dels cinc continents. Barcelona: La Magrana, 2002, pàg. 181).

Recepta del Sud: Tomàquets verds fregits

Ingredients:

6 tomàquets verds

sal i pebre

maicena

oli d’oliva

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (24)

Preparació:

Talleu els tomàquets a rodelles de 5 mil·límetres de gruix. Assaoneu-los amb sal i pebre al gust. Arrebosseu-los amb la maicena i fregiu-los en oli calent durant uns 3 minuts o fins que estiguin daurats. Doneu-los la volta i fregiu-los per l’altre costat. Serviu-los com a acompanyament o per esmorzar.

(El llibre de les cuines del món, pàg. 180.)

wholekitchen.info

Ensalada de pollo a la californiana

Ingredientes: 1 pechuga de pollo entera 2 manzanas no demasiado maduras 2 ramas de apio el zumo de 3 naranjas la piel rallada de 1 naranja el zumo de 1 limón 5 cucharadas de mayonesa unas hojas de lechuga sal Preparación: Se hierve la pechuga de pollo y se corta en taquitos. Se pelan las manzanas, se les quita el corazón y se cortan también en daditos. Se lavan las ramas de apio, se secan y se trocean. Se ponen todos los ingredientes en una ensaladera y se salan. Se ponen en un cazo el zumo de las naranjas, el zumo de limón y la piel de naranja rallada; se hierven a fuego lento hasta que el líquido se reduzca parcialmente. Se añade luego la mayonesa y se mezcla hasta que quede una salsa cremosa. Se echa ésta en la ensaladera, se remueve todo bien y se sirve la ensalada fría, decorada con hojas de lechuga. Bebida aconsejada: vino blanco suave. (Castellucci, Leonardo. Estados Unidos. [Barcelona]: Planeta, cop. 1995, pàg. 12)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (25)

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES ALS ESTATS UNITS:

El model anglès i nord-americà: L’avenç de les biblioteques públiques a Anglaterra i als Estats Units, valorades com a peces fonamentals del progrés d’ambdues nacions, enlluerna els professionals del continent europeu, que veuen en els seus models un exemple a seguir. L’admiració manifesta de nacions més avançades, com ara França o Alemanya, s’estén també a Espanya i a Catalunya, que lloen les virtuts del model de biblioteca popular o seran imitats per altres sistemes de biblioteques populars, com és el cas de Catalunya. Durant la primera meitat del segle XIX, tant a Anglaterra com als Estats Units, es consoliden nombroses iniciatives, associades al nom de biblioteca pública, destinades a facilitar l’accés als llibres i respondre a una demanda creixent de serveis de lectura. Unes evolucionen dins del marc educatiu, formant part de centres de formació professional; d’altres s’originen dins de societats culturals o científiques; i algunes es promouen des d’un entorn comercial: gabinets de lectura, biblioteques de subscripció, etc. La confluència d’un conjunt de factors econòmics, socials i culturals determinen, a mitjan segle XIX, un canvi radical en la funció i la concepció social de les biblioteques: la conservació del coneixement deixa de ser la necessitat principal, i passa a ser prioritari impulsar la formació i la participació de l’individu en la comunitat. Una societat democràtica que vulgui prosperar econòmicament ha d’assegurar i promoure la instrucció, la formació i la cultura dels seus membres. En el procés de definició del nou model de biblioteca, dins del marc de la societat nord-americana, conflueixen una diversitat de factors: l’increment de recursos econòmics derivats del procés d’industrialització; l’enfortiment dels poders locals i la consolidació dels ideals democràtics; la necessitat de millorar la formació professional dels treballadors; la promoció social dels individus gràcies a aquesta millora; la necessitat d’enfortir l’orgull local i la memòria històrica de la nació; la generalització de la igualtat d’oportunitats d’educació; la promoció dels bons costums o l’atenció a la demanda de cultura i de coneixements, tant per a la instrucció com per a les aficions. Un cop assolida la universalitazació de l’escola pública, els governants assumeixen, com un deure fonamental, facilitar l’accés a la lectura amb fons públics, a través de la creació de biblioteques obertes a tothom. La free public library és un servei obert a totes les classes socials de la comunitat, tot i que acollirà de forma especial a les classes treballadores. L’accés “lliure” al llibre, eina bàsica de formació i d’informació, es valora com un dels instruments fonamentals d’una societat moderna per aconseguir els ideals de progrés social i econòmic, de difusió de la cultura i d’educació democràtica. La biblioteca popular, a partir d’ara, ha de posar a disposició dels individus les eines necessàries que li permetin progressar socialment en igualtat de condicions, en el marc de la nova societat industrial. El canvi fonamental que té lloc a mitjan segle XIX, és el desenvolupament d’uns serveis bibliotecaris assumits com una obligació de la comunitat, com qualsevol altre dels serveis municipals indispensables, amb l’objectiu d’afavorir el porgrés social, la millora de la qualitat de vida i el benestar dels seus ciutadans. L’enfortiment dels governs locals, en uns països que passen per un procés d’urbanització creixent i accelerat, té una importància cabdal. L’Estat promourà un seguit de mesures legislatives i fiscals destinades a impulsar la creació de les biblioteques des del poder local,

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (26)

bé sigui per mitjà de l’aprovació de nous impostos municipals, bé sigui per mitjà de la cessió d’impostos territorials als municipis. Manchester és la primera ciutat anglesa en acollir-se al nou marc legislatiu (“Public Libraries Act 1850”); l’any 1852 obre una biblioteca amb 21.000 volums. La primera biblioteca pública nord-americana, s’inaugura a Boston l’any 1854, seguint una pauta semblant. La Biblioteca de Boston, d’una gran majestuositat, decora els interiors de les sales amb pintures murals; una d’elles és de Puvis de Chavannes “Les muses inspiratrices acclamant le Génie messager de lumière”, un dels artistes més lloats per Xènius. El desenvolupament de la legislació bibliotecària, així com el període de bonança econòmica i de reformes socials que viuen la Gran Bretanya i els Estats Units, durant l’últim quart del segle XIX, suposaran la consolidació definitiva d’un sistema de biblioteques populars fonamentat en els poders locals. Les free public libraries es basen en el servei a les necessitats dels individus i de la comunitat. Les biblioteques no són fetes per als llibres sinó per als lectors, per a servir al públic; no es tracta de conservar els llibres, sinó de llegir-los. En aquest sentit, tots els seus elements (espai, fons, etc.) es disposen per atendre les necessitats dels lectors dins d’una estructura força uniforme: una sala de lectura general (reading room) amb una secció d’obres bàsiques de consulta (reference library) i un fons de préstec (lending library); aquesta estructura bàsica es completa, ben aviat amb una sala de diaris i revistes (newsroom), amb sales especials per als joves i els infants (juvenile room o children’s libraries) i fins i tot amb sales per a senyores (ladies’ reading rooms). Les biblioteques ofereixen unes col·leccions ben assortides de fons moders instructius i d’entreteniment, disponibles bé per a la consulta en sala, bé per al préstec. El préstec a domicili és una pràctica habitual i, de mica en mica, es facilita la lectura permetent l’accés lliure als prestatges, pràctica iniciada als Estats Units que s’adoptarà de forma generalitzada a Anglaterra a partir de 1891. L’accés és obert a tothom, motiu pel qual la biblioteca integra una gran diversitat de necessitats d’informació i de lectura: suport a la instrucció i a la formació professional, esbarjo, informació i conservació del patrimoni local, educació moral, suport a la investigació, etc. Val a dir, tanmateix, que les idees de progrés i de millora professional, no amagaven una voluntat explicitada de reforma social i del convenient ús de l’oci entre les classes menys acomodades, amb la intenció d’allunyar-les dels vicis i afavorir la seva promoció social. (La tradició bibliotecària: models i discursos. www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/768/02.JLD_CAP_2.pdf?sequence=2)

La Biblioteca del Congrés: La Biblioteca del Congrés (The Library of Congress) és la biblioteca més gran del món, amb uns cent cinquanta milions d’elements al seu catàleg. El documental «The Library of Congress» ens ensenya el seu interior: la història de la institució, un recorregut per la seu històrica (l’edifici Jefferson de Washington DC) i alguns dels llibres rars, fotos i col·leccions de mapes. El documental també mostra alguns dels documents presidencials emmagatzemats a la Biblioteca del Congrés, que van des de George Washington a Calvin Coolidge, així com les diverses tecnologies utilitzades en la preservació dels fons i per facilitar l’accés als mateixos.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (27)

La Biblioteca del Congrés dels Estats Units http://www.llibrevell.cat/wp/documental-sobre-la-biblioteca-del-congres/

Tras una completa renovación entre 1986 y 1997, la Biblioteca del Congreso (Library of Congress), la mayor del mundo, es uno de los edificios más imponentes de la ciudad. Tanto su interior como su exterior, el Thomas Jefferson Building,de estilo renacentista italiano, impresionan por la abundancia de esculturas, murales, mosaicos y florituras arquitectónicas. Emplazada originalmente en el Capitolio, la Biblioteca nació en 1800 como una colección de referencia para el Congreso. Después de que los británicos incendiaran el Capitolio en 1814, y que se destruyeran todos los libros, Thomas Jefferson le vendió al Congreso su biblioteca personal de 6.487 volúmenes (una de las más extensas del país). Esta colección era mayor que la original, y contenía literatura y libros de leyes, historia,ciencia, arquitectura y filosofía. El ilimitado interés de Jefferson por todo tipo de temas marcó la pauta a seguir por la institución. La Biblioteca sufrió otro duro revés en 1851, cuando el fuego volvió a destruir dos tercios de sus fondos. Aunque la mayoría de los títulos han sido repuestos a lo largo de los años, aún se buscan por todo el mundo copias de los 900 que faltan. Ainsworth Rand Spofford, bibliotecario del Congreso entre los años 1864 y 1897, comenzó a atesorar una ingente colección, que incluía dos copias de cada obra editada en el país. El aluviónde nuevo material llevó a la construcción del edificio Thomas Jefferson, el primero y principal de los tres. Aunque no puede decirse que estén aquí todos los libros publicados en Estados Unidos, la Biblioteca adquiere unos 10.000 de los 22.000 que recibe a diario. Valioso recurso para legisladores, estudiantes, eruditos y directores de cine, la institución ofrece 134 millones de documentos, entre ellos, 20 millones de libros, 5,3 millones de mapas y material escrito de 23 presidentes de la nación, todo ello ordenado en los csi 850 km. de estanterías. El National Digital Library Program está colgando gran parte de la colección en internet (www.loc.gov). Varias salas del edificio tienen exposiciones permanentes y temporales sobre la historia y la cultura estadounidenses, así como importantes piezas internacionales de la colección de la Biblioteca, como una tablilla cuneiforme de 2400 a.C. o una copia de 1480 de la Geografia de Tolomeo.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (28)

En el Great Hall (Gran Vestíbulo) de la primera planta uno se siente como si hubiera entrado en un palazzo italiano. Las magníficas escalinatas subena través de unos arcos de mármol esculpidos; los espléndidos mosaicos y pinturas son un tributo a la música, la poesía, la astronomía y otras disciplinas; y las columnas y esculturas realzan el efecto de verticalidad para enfatizar las elevadas aspiraciones del hombre. En el corredor este se pueden ver dos tesoros de la biblioteca tras el cristal: la Biblia Gigante de Maiz y la de Gutenberg, ambas impresas en Alemania a mediados del siglo XV. En la segunda planta, una galería que queda por encima del Great Hall, permite contemplar la primera planta y el alto techo. Desde la Treasures Gallery, un grupo de salas de exposiciones en el extremo sur, la escalinata este sube hasta la Visitors’ Gallery, desde la que se ve el sancta sanctórum de la Biblioteca: la Main Reading Room (Sala de Lectura Principal). Una espléndida cúpula con relieves se alza a 48 m. de altura. Debajo, 16 estatuas de bronce representan a genios como Beethoven y Newton. A sus pies, los materiales de la Biblioteca se consultan en mesas colocadas en círculo. Para tener acceso a los libros es necesario contar con un pase de lector, que se obtiene en el Madison Building, situado al otro lado de Independence Avenue. Dicho edificio abrió en 1980 y alberga fotografías, grabados y un archivo cinematográfico; en la tercera planta, el Mary Pickford Theater proyecta gratis películas clásicas. El Adams Building de 1939, de estilo art déco, contiene libros de ciencia y de negocios. (Thompson, J. Washington [National Geographic]. Barcelona: RBA, 2008, pàgs. 62-63)

Folger Shakespeare Library

Adreça: 201 East Capitol Stree, SE Washington Dc, 20003

Oberta: de dilluns a dissabte Horari: de 10 del matí a 4 de la tarda

Web oficial: Folger Library

Esta biblioteca única alberga la mayor colección del mundo de obras de William Shakespeare y fue un regalo de Henry Clay Folger. Inaugurada en 1932, en la actualidad contiene 310.000 libros y manuscritos, 50.000 pinturas, dibujos y grabados, y numerosos instrumentos musicales, trajes y películas. El interés de Folger por Shakespeare empezó cuando tenía 22 años, tras escuchar una conferencia que pronunció Ralph Waldo Emerson en 1879. Una década más tarde, compró su primer original de Shakespeare.Con el dinero que ganó en el negocio del petróleo, como presidente de la Standard Oil Company of New Cork, siguió comprando miles delibros raros, manuscritos y pinturas. A principios del siglo XX comenzó a buscar un lugar donde construir una biblioteca, y finalmente eligió un emplazamiento junto a la Biblioteca del Congreso. Aunque murió en 1930, poco después de colocar la primera piedra, su esposa Emily completó el proyecto.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (29)

Las poderosas líneas de este marmóreo edificio neoclásico de inspiración art déco no desentonan con sus vecinos. En la fachada norte, nueve bajorrelieves representan escenas de las obras de Shakespeare, y una estatua de Puck (de El sueño de una noche de verano) adorna una fuente del lado oeste. En el césped del lado este hay un jardín isabelino de flores y plantas. Destaca el pequeño y bello teatro Shakespeare, el Folger Theatre, al fondo de la biblioteca, donde se representan obras del dramaturgo, o se dan conferencias, lecturas y programas educativos. Las columnas de roble, las galerías y el techo recuerdan un patio isabelino.

swotti.com La Folger’s Reading Room evoca una gran sala isabelina

allposters.es Llibre de Shakespeare a la Folger Library

bibliographos.net Un first folio mostrado en una vitrina con pantalla interactiva en la Folger Shakespeare Library

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (30)

La Biblioteca Pública de Nova York:

La Biblioteca Pública de Nova York està situada a Manhattan. És una de les biblioteques més importants de tots els Estats Units i d’arreu del món. També es troba dins de les principals xarxes de recerca en biblioteques d’arreu del món.

La biblioteca es caracteritza per tenir gran quantitat de llibres d’accés públic al costat d’altres d’obligada lectura dins del recinte. És adminstrada pel sector privat, a través d’una corporació sense ànim de lucre amb una missió pública, que opera amb fons públics i privats. L’historiador David McCullough va descriure la Biblioteca Pública de Nova York com una de les cinc primeres als Estats Units; les altres són la Biblioteca del Congrés, la Biblioteca Pública de Boston i les biblioteques de la Universitat de Harvard i Yale. Adreça: Cinquena Avinguda amb el carrer 42. Horari: de 9 a 18 hores. Pàgina web: http://www.nypl.org www.worldtravelguides.org/nova-york/biblioteca-publica.php

The Rose Main Reading Room, Stephen A. Schwarzman Building http://www.nypl.org/help/about-nypl “The library is my stay-out-of-trouble domain”. (Jacques Jones, usuari)

http://www.llibrevell.cat/wp/una-vista-en-tall-de-la-biblioteca-publica-de-nova-york/

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (31)

La Biblioteca Pierpont Morgan Cuando un historiador del arte del calibre de Kenneth Clark afirma que en esta espléndida institución neoyorquina “uno siente que cada objeto es un tesoro y cada pieza algo perfecto”, sabemos sin ningún género de dudas que vamos a vivir una experiencia especialmente edificante. A primera vista, la Biblioteca Morgan, inaugurada en 1906, parece un lugar frío y austero construido siguiendo el estilo de un “palazzo” renacentista. J.P. Morgan no estaba interesado en las modas efímeras. Quería una estructura que fuera intemporal por su diseño y que reflejase la más elegante artesanía que su enorme fortuna financiera podía permitirse comprar. Los grandes bloques de mármol blanco de la Biblioteca fueron colocados en secco (sin mortero), como en la Grecia clásica, y se mantienen unidos gracias al perfecto equilibrio de sus pesos y volúmenes. Tanto la propia biblioteca como el elegante anexo construido en 1928 en la residencia particular de Morgan son dos creaciones admirables. El nuevo atrio que hay entre ambos, aunque sea claramente de cosecha más moderna, construye un encantador y tranquilo refugio. No deja de ser sorprendente el hecho de que muy pocos neoyorquinos parezcan haber visitado alguna vez este rico almacén de arte y literatura. Aunque el uso de la biblioteca esté limitado alos estudiosos poseedores de una acreditación, las galerías públicas y las diversas salas de exposiciones contienen lo que, en tiempos de Morgan, que murió en 1913, era considerado como la colección privada más importante del país (y en una época en que el coleccionismo era un pasatiempo muy popular entre los grandes magnates, esta no es una afirmación nada desdeñable). Guardadas en salones lujosamente decorados con muebles y obras de arte del Renacimiento italiano, se conservan diversos manuscritos ilustrados de los siglos V al XVI, como el magnífico Libro de Horas de Catalina de Clèves; textos autógrafos de Lord Byron, Keats y Milton; aguafuertes de Rembrandt; y célebres cuadros de Memling y de Perugino. Paseando por la Sala Este, donde las estanterías cubren las paredes desde el suelo hasta las pinturas al fresco del techo, uno no puede menos que quedarse asombrado ante el saber el conocimiento almacenado en estos cientos de libros encuadernados en piel. Una de las paredes está completamente dedicada a la Biblia, y una de las tres famosas Biblias de Gutenberg está permanentemente expuesta. El valor de esta colección es incalculable. En la Sala Oeste, un estudio de la planta alta tapizado con terciopelo rojo, se puede admirar el escritorio personal, tallado en madera noble, de Morgan. Su presencia es casi tangible; un aura de absoluto poder impregna totalmente la habitación. Uno de los guardas me contó lo encantado que estaba de trabajar allí: “Se lo digo muy sinceramente, me hace sentir realmente grande”. El atrio iluminado de la parte de atrás constituye un respiro frente a tanta magnificencia. Conecta la librería con el centro educativo situado en una nueva ala del edificio de piedra gris que fue la residencia del hijo de Pierpont Morgan. Si bien la colección permanente de Morgan es la principal atracción, periódicamente se celebran aquí exposiciones itinerantes que reflejan otras facetas de su amor por los libros, el

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (32)

arte y la cultura. ¡Cómo debió divertirse este hombre! (Aunque, a decir verdad los severos retratos que de él se conservan parecen desmentirlo). Ojalá nosotros como diría un típico neoyorquino, o cualquier ciudadano de cualquier ciudad del mundo, fuésemos igual de afortunados. (David Yeadon. La biblioteca Pierpont Morgan. Rutas del Mundo, nº 51, pàgs. 30-31)

La Biblioteca pública de Boston La Biblioteca Pública de Boston (Boston Public Library, BPL) es la mayor biblioteca municipal de los Estados Unidos. Fue la primera biblioteca pública municipal de los Estados Unidos, la primera gran biblioteca abierta al público en los Estados Unidos y la primera que permitio el préstamo de sus fondos. Según la Asociación de Bibliotecas Americanas, tiene más de 15 millones de libros y es la tercera más grande de los Estados Unidos, después de la Biblioteca del Congreso y la de la Universidad de Harvard. Sus colecciones incluyen además 600.000 fotografías, obras de Rembrandt, Durero, Goya, Daumier, Toulouse-Lautrec y 350.000 mapas antiguos. Cuando se abrió en 1895, la nueva biblioteca fue proclamada “palacio para el pueblo”, e incluía una guardería, la primera de la nación, y un jardín de esculturas en su patio central, rodeado de una galería de arcadas a la manera de un claustro renacentista. http://www.fotolog.com/club_de_letras/67335663/ Fundada en 1848, fue la primera biblioteca metropolitana pública del país. Como el edificio original se quedó pequeño enseguida,entre 1887 y 1895 se constuyó una réplica de un palacio italiano en Copley Square con la inscripción “Gratis para todos” sobre la entrada. El arquitecto Charles McKim utilizó a albañiles y artesanos italianos llegados a Boston para construir mansiones en Back Bay y South End. Daniel Chester French, conocido sobre todo por el Lincoln Memorial de Washington, esculpió las imágenes de la Música, la Poesía, el Conocimiento, la Sabiduría, la Verdad y el Amor sobre los portones de bronce. El pintor francés Puvis de Chavannes realizó los murales que decoran la escalera y el pasillo de la segunda planta. Los murales prerrafaelitas de Edward Abbey, que representan la búsqueda del Santo Grial, cubren la sala de préstamos; las de la tercera planta están revestidas con los murales del Judaísmo y la Cristiandad de John Singer Sargent. Restaurado por su centenario en 1995, este edificio es una hermosa obra de mármol y madera. Destaca Bates Hall, en la segunda planta, por su bóveda de cañón. En el café-restaurante se puede desayunar y almorzar. La colección itinerante de la biblioteca ocupa el anexo construido en 1971 en Boylston Street, una estructura modernista de Philip Johnson. (Boston. Madrid: El País / Aguilar, 2011, pàgs. 96-97)

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (33)

John F. Kennedy Library and Museum Columbia Point, Dorchester. www.jfklibrary.org

La imponente estructura de hormigón y cristal de la John F. Kennedy Library and Museun se alza vigilante en Columbia Point, cerca de la boca del puerto de Boston. Este singular y moderno edificio blanco y negro, diseñado por I.M. Pei, también impresiona desde el interior, con una pared de cristal de metros de altura convistas al mar. Las exposiciones documentan con detalle y con una frescura inusual los 1.000 días del mandato del presidente Kennedy, uno de los primeros políticos en comprender el poder de los medios de comunicación.

El museo utiliza vídeos y fotografías para que sean la propia imagen y palabras del presidente las que relaten su historia: su campaña para la candidatura del Partido Demócrata, decisivos debates televisivos con su oponente republicano, Richard Nixon (más tarde famoso por el escándalo Watergate), y numerosos discursos de la nación.

El museo recrea algunas de las salas más importantes de la Casa Blanca durante el mandato de Kennedy, incluido el despacho Oval, y en algunos montajes se recoge el nerviosismo por el peligro nuclear durante la crisis cubana de los misiles, la ambición del programa espacial y la fundación de los Cuerpos de Paz.

Las muestras sobre el papel de Robert F. Kennedy como fiscal general se centran en su habilidad para las relaciones raciales yen su decisivo papel como mano derecha de su hermano. La combinación de objetos e imágenes de televisión evoca la euforia de Camelot y el horror de su asesinato.

(Boston. Madrid: El País / Aguilar, 2011, pàg. 102)

Widener Library

Esta biblioteca recuerda a Harry Elkins Widener, que pereció en el Titanic en 1912. Con más de tres millones de volúmenes, es la tercera más grande del país.

La Biblioteca pública de Seattle

“Our mission is to bring people, information and ideas together to enrich lives and build community.” http://www.spl.org

Localització: Seattle, Estats Units. La biblioteca de Seattle no té un apartat específic dels serveis, sinó que per

consultar-los s’ha d’entrar a un dels apartats següents i allà ja hi trobarà el que li ofereix la biblioteca: Nens / Adolescents / Adults / Alfabetització / Serveis especials / Espanyol / Japonès / Xinès / Rus

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (34)

Llocs d’origen de la població nouvinguda atesa: llatinoamericans, japonesos,

xinesos, russos. Serveis adreçats a la població nouvinguda:

Parlem el teu idioma Programes en 5 idiomes diferents Llibres, DVDs i CDs en 5 idiomes diferents

Formació específica del personal bibliotecari per atendre les persones nouvingudes:

El personal de la biblioteca està especialitzat en idiomes per tal de donar un servei específic a l’usuari nouvingut en la seva llengua natal.

A més de presentar-se en anglès, la biblioteca pública de Seattle compta amb 4 traduccions del seu web.

www.20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/seleccio_webs/Informe.pdf

Biblioteques brutalistes a l’Amèrica del Nord

El brutalisme arquitectònic, com a estil, va sorgir del Moviment modern, i tingué els seus anys d’esplendor entre les dècades de 1950 i 1970. Té el seu origen en l’expressió francesa béton brut o formigó cru, i en els seus inicis va estar inspirat pel treball dels arquitectes Le Corbusier i Eero Saarinen. L’arquitectura brutalista destaca per la contundència visual i volumètrica dels edificis, formats per grans estructures en forma de bloc, en què hi predominen els elements geomètrics i simètrics, les formes repetitives, i el ciment sense decorar ni tractar. D’altra banda, tots els elements estructurals de les construccions mai no s’amaguen, s’exageren i es maximitzen.

Les biblioteques, com no podia ser d’una altra manera, no es va quedar al marge d’aquest estil, i en podem trobar uns quants exemples ben representatius per tot el món; però on aquest estil va tenir més volada va ser a l’Amèrica del Nord, als Estats Units i al Canadà. La majoria són biblioteques universitàries, perquè a finals de la dècada dels 60 els campus universitaris d’aquests dos països van viure un cicle de forta expanisió i creixement, fet que va provocar la necessitat de construir noves biblioteques.

La Biblioteca Geisel (UCSD Geisel Library)

Se encuentra en el campus de la universidad de San Diego en California, Estados Unidos. El edificio lleva el nombre en honor a Audrey y Theodor Seuss Geisel (más conocido como Dr. Seuss) por las generosas contribuciones que han hecho a la biblioteca y su dedicación a la mejora de la alfabetización.

La biblioteca Geisel es uno de los edificios más emblemáticos de la Universidad de California en San Diego. Su estructura la hace popular dentro del barrio de La Jolla, situado en las afueras de San Diego, y la convierte en el centro de múltiples actividades e investigaciones universitarias.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (35)

El distintivo edificio original fue diseñado en 1960 por el difunto William Pereira, quien concibió originalmente la construcción de un edifico esférico.

La torre, con 8 pisos de altura, tiene una elevación total de 110 pies (33,5 metros).

http://www.edificando.es/noticias/documentales/441-ucsd-library.html google-earth.es

The Geisel Library is the main library building on the University of California, San Diego campus and contains five of the ten libraries located on campus. It is home to the Art & Architecture Library (AAL), the Music, Film & Video Library, the Mandeville Special Collections Library (SPEC), the Science & Engineering Library (S&E) and the Social Sciences & Humanities Library (SSHL). The library was called simply the "Central Library" until it was renamed Geisel Library in 1995. At the time of its construction, the Geisel Library was the second largest library in the United States behind only the Library of Congress. http://www.soloarquitectura.com/foros/archive/index.php/t-32041.html

Biblioteca Pública de Kansas City Cualquier esfuerzo es válido para intentar que la gente lea más de lo que lo hace y visite con más frecuencia las bibliotecas. Con esa premisa en mente se construyó la fachada del parking exterior de la Biblioteca Pública de Kansas City.

El proyecto contó con la colaboración de los habitantes de esta ciudad. Se les preguntó sobre los libros más influyentes o representativos de su propia ciudad y las respuestas se convirtieron en volúmenes gigantescos para decorar los exteriores. Romeo y Julieta (Shakespeare), El Señor de los Anillos (Tolkien) o Historia de dos ciudades (Dickens) son solo algunos de los títulos que configuran este carismático edificio.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (36)

http://www.diariodelviajero.com/cultura/la-gran-biblioteca-exterior-de-kansas-city

Decoració en forma de llibres:

http://www.llibrevell.cat/wp/la-biblioteca-publica-de-kansas-city-un-edifici-que-sembla-una-biblioteca/

La Biblioteca Beinecke, a New Haven Un regal de la família Beinecke a la Universitat de Yale l’any 1963: aquest edifici sense finestres, amb parets de marbre translúcid, especialment dissenyat per a conservar els llibres rars i manuscrits al seu interior. Una de les 48 bíblies de Gutenberg és part de la col·lecció.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (37)

La foto està presa de Flickr.

Construïda entre 1960 i 1963, la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, a la Yale University, conserva una de les col·leccions més importants del món en la seva classe, i té capacitat per a 820.000 volums. Entre els seus tresors, hi podem trobar un exemplar de la primera Bíblia de Gutenberg o el Manuscrit Voynich. Pel que fa a l’edifici, aquest s’ha concebut pensant en la tipologia de materials que ha d’acollir: els llibres rars i els manuscrits són materials fràgils i que no han de rebre un excés de llum solar ni estar exposat a ambients massa secs ni humits. Així, la biblioteca es configura a partir de una planta baixa, i dues plantes de soterrani, que permeten mantenir les condicions òptimes de conservació d’uns materials tan delicats. Les dues plantes de soterrani acullen el gruix del fons, uns 600.000 volums, funcionen com a dipòsit tot i que també acullen les sales de treball del personal així com una sala de lectura. A la planta baixa, hi podem trobar la resta del fons, uns 180.000 volums, i una gran sala d’exposicions. L’element més significatiu d’aquesta planta baixa, i potser de tota la biblioteca, és la forma amb què es va recobrir tota la façana: amb marbre blanc de Vermont, element translúcid que permet que la llum es filtri, no incideixi directament a l’interior de la biblioteca, i que es creiï un ambient òptim i apropiat també per als llibres d’aquesta planta baixa. A més dels elements arquitectònics, en la concepció de la biblioteca també s’ha tingut en compte la seva climatització i acondicionament, diferent segons si es tracta de les plantes de soterrani o de la planta baixa.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (38)

La concepció i el disseny d’edificis de biblioteques s’han d’adaptar també el contingut que han d’acollir i emmagatzemar. A ningú se li acudiria fer una biblioteca pública qualsevol en plantes soterrades, i només amb llum articifial. I a ningú se li acudiria tampoc exposar llibres antics o manuscrits a una gran radiació solar, i que patissin una ràpida degradació. Cada necessitat, cada ús, requereix unes solucions arquitectòniques apropiades, que cal tenir sempre ben presents. http://www.bauenblog.info/2006/11/26/la-biblioteca-beinecke/

El ManuscritVoynich es troba a la Beinecke Library http://www.ilustrae.com/ilustrae/libros/

La Biblioteca Pública de Milwaukee (Milwaukee Public Library) Fue designada como los archivos oficiales de la colección del camino de Milwaukee, en el año 1981, cuando comenzó a recibir los materiales históricos del ferrocarril. La colección es muy extensa y cuenta con materiales valiosos para el historiador, así como también para el aficionado a temas relacionados con el ferrocarril.

http://en.erasmoos.com/lugares/erasmus-milwaukee-milwaukee-public-library-113791c.html

Chicago Public Library, Harold Washington Library Center

www.chipublib.org

El edificio bibliotecario más grande del mundo lo diseñó Thomas Beeby – ganador de un concurso enel que sólo votaron ciudadanos de Chicago – yfue inaugurado en 1991. Debe su nombre al primer alcalde de raza negra de Chicago.

El proyecto, inspirado en líneas griegas y romanas – con ventanas arquadas techos abovedados y columnas -, rinde tributo a los edificios históricos de Chicago. Cada esquina del tejado incorpora la escultura de una lechuza, símbolo de la sabiduría; sobre la entrada principal un tecolote, cuya envergadura de alas es de 6 metros, sujeta entre sus garras un libro.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (39)

La biblioteca alberga cerca de dos millones de libros y revistas en sus 145 kilómetros de estanterías. Se exponen obras de arte de casi todos los tipos de expresión artística, como una del artista cheyene Heap of Birds. En la novena planta se halla el precioso winter Garden, rebosante de luz. (Chicago. Madrid: El País / Aguilar, 2008, pàg. 82)

La Biblioteca de la Universidad de Chicago

De carácter privado, fue fundada en 1890 por la American Baptist Education Society y el magnate John D. Rockefeller, quien la definió como “la mejor inversión que he realizado en mi vida”.

La biblioteca está compuesta por siete edificios, seis de ellos ubicados en el campus principal. La plantilla está formada por 308 bibliotecarios con distintos perfiles profesionales que trabajan a tiempo completo, además de 10 especialistas en tecnologías de la información.

La colección está formada por más de siete millones de volúmenes impresos, que se incrementancada año con 150.000 ejemplares. Completan la colección impresa 420.000 mapas y fotografías aéreas, 30 millones de manuscritos y piezas de archivo y una amplísima colecciónde microformas. La colección electrónica incluye 40.000 títulos de revistas a texto completo, 170.000 monografías y 500 bases de datos referenciales.

En mayo de 2005 la Universidad aprobó un plan de inversiones de 42 millones de dólares para un nuevo edificio de 38.000 metros cuadrados, al lado de la actual Joseph RegensteinLibrary, con capacidad para 3,5 millones de volúmenes, el crecimiento previsto de la colección, utilizando para ello un sistema automatizado de almaenaje que permite albergar grandes colecciones en un espacio mucho más reducido que los sistemas tradicionales y que se está utilizando con éxito en otras universidades americanas.

El grupo de 10 especialistas en tecnologías de la información colabora con el personal de la biblioteca en la página web, bases de datos, publicaciones seriadas, digitalización y productos multimedia.

http://www.bauenblog.info/2006/12/16/la-biblioteca-joseph-regenstein/

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (40)

Joseph Regenstein Library a la Universitat de Chicago, Illinois: edifici que fou remodelat l’any 1970 i acull la col·lecció especialitzada en Humanitats i Ciències Socials, a més de fer la funció de Biblioteca Central.

D’estil brutalista, cal remarcar-ne l’ús de les divisions horitzonals i verticals, segons temàtiques i estudis en el primer cas, i segons usos i funcions en el segon. El projecte destaca per la necessitat de reunir sempre en una mateixa planta (divisió horitzontal) els estudis de cada facultat, els llibres, els lectors i usuaris i el personal de la biblioteca en una mateixa planta. Això obligà a que la biblioteca tingués tantes plantes com estudis als quals la biblioteca donava suport. En total, la biblioteca té planta baixa, 4 plantes en alçada, més dues plantes en soterrani. Set plantes dedicades als set estudis als quals serveix la biblioteca.

Si la biblioteca impressiona per la seva divisió en horitzontal, també ho fa en sentit vertical, ja que l’edifici està clarament definit per tres parts: a la zona oest es localitzen les zones d’emmagatzematge de llibres; a la zona central, hi ha les sales de lectura; i la zona est, els estudis de cada facultat. Aquesta divisió, que dóna caràcter a la biblioteca, també té un reflex en la façana: a les zones est i oest, la façana disposa de poques obertures, i per tant, es restringeix l’entrada de llum; a la zona central, on la necessitat d’il·luminació és més gran ja que hi ha les sales de lectura, les obertures de la façana són més grans i de vidre, per capturar com més llum millor.

http://tec.nologia.com/2011/05/14/biblioteca-automatica-de-la-universidad-de-chicago/

Le llaman “la burbuja de los libros”, el “Dome Tome”, una “maravilla futurista” que alumbrará el saber en la ciudad a partir de ahora: una biblioteca de 81 millones de dólares

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (41)

bautizada en honor a sus mecenas, Joe y Rika Mansueto (y obra del estudio Helmut Jahn) y que se inauguró la semana pasada en la Universidad de Chicago.

Desde el exterior, el edificio es un montículo de vidrio elíptico que se levanta desde el oeste sobre el césped del campus. Pero la verdadera maravilla es la que la mayoría de la gente no puede ver. Debajo de la planta principal de la nueva biblioteca existe un sótano de cinco pisos de profundidad donde se guardan 3.5 millones de libros, periódicos y referencias.

Cuando cualquiera de estos elementos es solicitado por un usuario, un sistema mecánico de recuperación por ordenador recorre los masivos estantes mediante un sistema de grúas automatizadas de 15 metros de altura, que buscan el elemento específico en el sótano y lo entregan a la planta alta de préstamo a través de un ascensor: todo en menos de cinco minutos.

Los libros se pueden pedir a través de ordenadores en otras partes del campus, en la sala o a través de Internet desde cualquier sitio; y el sistema envía un correo electrónico a los estudiantes haciéndoles saber que su publicación está lista para llevar.

La principal razón de poner los libros en una enorme caverna bajo tierra es ahorrar espacio en superficie y, también, ahorrar en la factura de energía. El fondo usa un espacio equivalente a una séptima parte del tamaño de los depósitos de libros convencionales y la profundidad en el “silo de los libros” ayudará a mantener el área de almacenamiento a una temperatura óptima de unos 15 grados, lo que minimiza el uso de energía y compensa el coste de aire acondicionado para la refrigeración.

Los libros se cargan en unos 24.000 contenedores con 100 libros cada uno, y se clasifican por tamaño en lugar de por autores o por temas, para maximizar el uso eficiente de cada compartimiento. Como cada libro tiene un código de barras en su lomo, pueden estar todos mezclados. Aunque perfectamente detectables para los ojos infrarrojos de los robots-bibliotecarios, que son los que suben el contenedor para que, esta vez sí, un bibliotecario-humano entregue el libro con la mejor de sus sonrisas.

La cúpula ya terminada dio la bienvenida a los estudiantes el pasado 16 de mayo de 2011. La bóveda subterránea estará finalizada en el otoño y los libros serán archivados y catalogados para su recuperación a partir del 2012.

http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/05/26/en-la-biblioteca-galactica-de-la-universidad-de-chicago-los-libros-estan-enterrados/

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (42)

La Biblioteca de l’Universitat d’Indiana

espanol.marriott.com La Universidad de Indiana es una universidad pública con ocho Campus a lo largo del estado. Cuenta con más de 150 Institutos de investigación y unos 96.000 estudiantes. La Biblioteca de uno de esos Campos, Bloomington, forma parte del sistema bibliotecario de la Universidad de Indiana. Tiene una colección de 6.770.498 volúmenes, entre libros y revistas encuadernadas; 253.835 registros sonoros, 7,4 millones de manuscritos, casi 700.000 mapas, 18.116 revistas en curso impresas y 43.067 revistas electrónicas. Todas ellas utilizan un sistema común, Unicorn, en un único catálogo, IUCAT. Comparten también un proyecto, Digital Library Program, de producción, mantenimiento y preservación de recursos digitalizados de alta calidad procedentes de sus propias colecciones, de utilidad para las actividades de la Universidad.

Además poseen un edificio específico de depósitos, the Lily Auxiliar Library Facility (ALF),con gran capacidad de almacenaje, que permite depositar y conservar, a bajo coste, los fondos de las bibliotecas y liberar espacios para otras actividades. En este edificio, que se encuentra en Bloomington, se han instalado controles ambientales para una mejor conservación de los materiales. Allí se envían fondos de poco uso, manuscritos, archivos, fondos especiales y de difícil conservación. La Biblioteca de Bloomington está formada por la biblioteca principal, Herman B. Wells Library, http://www.libraries.iub.edu/index.php?pageld=89 y 18 bibliotecas especiales. Unos 4.000.000 de volúmenes se encuentran en libre acceso.

El edificio que la aloja está formado por dos torres, una de cinco plantas y otra de doce, dedicada a la investigación. Information Commons http://ic.indiana.edu es un proyecto realizado gracias a la estrecha colaboración entre los servicios informáticos y la biblioteca. Ofrece unos espacios magníficos para el aprendizaje conjunto de profesores y estudiantes, aunque esté orientado más a estos últimos. Consta de dos áreas separadas, una de trabajo en grupo y otra individual, en los cuales se encuentran dos colecciones bibliográficas de apoyo a los cursos y necesidades bibliográficas más habituales.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (43)

Los Information Commons cuentan con bibliotecarios e informáticos, que ofrecen su ayuda a profesores y estudiantes, mediante servicios de referencia, con bibliotecarios especializados, y de consultoría, tanto software como hardware, para ayudar a los estudiantes a utilizar los distintos programas de ofimática, multimedia, de impresión y edición de trabajos de características especiales, etc. Estudiantes de informática atienden también los mostradores. En cuanto al equipamiento, tienen unos 250 ordenadores, salas de trabajo en grupo (2-5 personas), portátiles, impresoras, todo tipo de equipos para hacer películas, videos y audio, escáners de imágenes, fotografía, etc. Cuentan con una colección de 150 programas que se ofrecen a los miembros de la comunidad universitaria, ya que cada estudiante paga 200 $ por trimestre para disponer de toda la tecnología que necesita. El área multimedia está muy bien equipada, pues en varias carreras se estudia diseño gráfico y los estudiantes tienen que utilizar equipos muy sofisticados. Cuentan con los mismos equipos que el profesor tiene en la clase, con la ventaja de que aquí pueden estar todo el día. Además ofrecen:

Servicios de préstamo de portátiles y libros. Servicios de mantenimiento y solución de porblemas de los pcs propios del personal,

cuentas, recuperación de ficheros, red, etc., actualización de sistemas operativos, etc. Este servicio no es gratuito.

Compra de artículos de papelería. Oferta de seminarios para el aprendizaje de nuevas tecnologías.

Finalmente, dentro del Information Commons se encuentra el Adaptive Technology Center, que ayuda a los profesores y alumnos con discapacidades de visión, movilidad, aprendizaje y pérdida de oído. Está especializado en tecnología para asistir en la lectura, escritura, estudio y acceso a la información. Este centro tiene gran variedad de software y hardware diseñados para mejorar el acceso a la información de las personas con las discapacidades mencionadas. El horario de este servicio es de 24h/7d, con un éxito impresionante y colas hasta por la noche. Todo el mobiliario y las estanterías son de poca altura, de manera que no impidan disfrutar de las vistas de los jardines.

La Biblioteca de la Michigan State University Libraries La Biblioteca de la Michigan State University (www.lib.msu.edu ) presenta una estructura descentralizada con una Main Library (Biblioteca General) y nueve bibliotecas de centro (branch libraries) repartidas por el campus universitario.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (44)

La Main Library, cabecera y motor del sistema bibliotecario de la MSU, es una biblioteca de grandes dimensiones, conun horario muy amplio: algunas de sus salas están abiertas 24 horas sin interrupción de lunes a jueves y hasta la medianoche el resto de días de la semana. Tiene 1.900 puntos de lectura y concentra todas las unidades y servicios de back-office. El sistema de informatizaciónde la gestión bibliotecaria utilizado es el programa Millennium de Innovative. Además de su propio catálogo en línea, MAGIC, la MSUL participa en el catálogo colectivo del estado de Michigan: MeLCat. En MeLCat participan más de 80 bibliotecas de todos los condados de Michigan y de todas las tipologías (públicas, especializadas, universitarias, etc.). Además del OPAC, MeLCat tiene en funcionamiento un potente servicio de préstamo interbibliotecario, mediante el cual todos los ciudadanos de Michigan pueden acceder yutilizar los recursos bibliográficos del estado de Michigan. Los usuarios hacen sus consultas y peticiones directamente a través del OPAC, identificándose como usuario de alguna de las bibliotecas participantes. Los costos del servidor, el software y el sistema de transporte diario de documentos entre bibliotecas están sufragados por el estado de Michigan. El personal bibliotecario tiene una especialización temática y realiza sus tareas de manera focalizada según esta especialización. Los bibliotecarios temáticos, llamados bibliógrafos, mantienen una estrecha colaboración con los departamentos y las facultades o escuelas, promovida por parte de la biblioteca como una de las vías para atender mejor al personal académico. (Informe de la visita realizada por un grupo de directores de bibliotecas universitarias españolas a bibliotecas americanas. [2005] fama2.us.es/earq/md/portfolio/informe_visita_USA.pdf )

Per continuar llegint:

Per molts anys, Golden Gate!

Ahir es van complir setanta-cinc anys justos de la inauguració, el 1937

El Golden Gate, el pont més famós i fotogènic de San Francisco, ha fet setanta-cinc anys. Aquest colós vermell, amb una longitud aproximada de 1.280 metres i suspès per dues imponents torres de 227 metres d'altura, es va construir entre 1933 i 1937 per connectar San Francisco i el comtat de Marin, arran de l'augment exponencial del trànsit de vehicles a l'àrea la dècada següent de la Primera Guerra Mundial. El Golden Gate va constituir la màxima obra d'enginyeria de l'època i es va pintar de vermell per a evitar la ràpida oxidació de l'acer en contacte amb els vents del Pacífic i, alhora, per fer-lo més visible quan hi ha les habituals boires de la badia de San Francisco. Els setanta-cinc metres entre la calçada suspesa i el mar permeten que hi passin vaixells per sota i, també, que el pont tingui el trist títol d'indret amb més suïcidis del planeta.

El diari San Francisco Gate, per exemple, va titular 'Bellesa letal' un dossier dedicat justament al gran nombre de suïcidis al Golden Gate, amb algunes infografies i tot.

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (45)

Durant tot l'any hi ha activitats de celebració, com l'espectacle pirotècnic que es va fer ahir a la nit damunt del pont. El comitè organitzador ha preparat fins i tot una aplicació per a mòbil dedicada a l'aniversari (Android i iPhone)

Dilluns 28.05.2012 http://www.vilaweb.cat/noticia/4015048/20120528/molts-anys-golden-gate.html

El origen de Nueva York

Se ha convertido en uno de los destinos turísticos por excelencia de los últimos años, aunque

en realidad, ya sea a través de vídeos musicales, películas o imágenes, todos conocemos perfectamente las 'postales' emblemáticas que componen la ciudad de Nueva York, tanto en su origen y su evolución como en la actualidad.

Hoy aparecen, gracias al Archivo Municipal de la ciudad de New York, 870.000 nuevas fotografias que han sido rescatadas y digitalizadas y que formar parte de una colección online que puede descargarse. Todas son de principios y en ellas se puede apreciar diferentes momentos capturando la cotidianidad de la ciudad norteamericana.

En la primera imagen podemos ver de fondo el Puente de Manhattan, sobre la calle Washington, en la Gran Manzana. La fecha, el 5 de junio de 1908.

http://noticias.es.msn.com/entorno/el-origen-de-nueva-york

Coneixem Estats Units? - [PDF Document] (2024)

FAQs

What is retrieval augmented generation rag? ›

RAG (Retrieval-Augmented Generation) is an AI framework that combines the strengths of traditional information retrieval systems (such as databases) with the capabilities of generative large language models (LLMs).

What is rag and llm? ›

Retrieval augmented generation, or RAG, is an architectural approach that can improve the efficacy of large language model (LLM) applications by leveraging custom data.

What is rag LangChain? ›

Retrieval-Augmented Generation (RAG) is a powerful framework that integrates retrieval into the sequence generation process. Essentially, RAG operates by fetching relevant documents or data snippets based on a query and then using this retrieved information to generate a coherent and contextually appropriate response.

How does rag actually work? ›

With RAG, an information retrieval component is introduced that utilizes the user input to first pull information from a new data source. The user query and the relevant information are both given to the LLM. The LLM uses the new knowledge and its training data to create better responses.

What is the difference between grounding and rag? ›

Contrasting RAG and Grounding

In general, grounding uses a simple and faster model with a lower temperature setting, while RAG uses more “knowledgeable” models at higher temperatures.

How to improve rag accuracy? ›

Employ data augmentation techniques to enrich the knowledge base with additional information. Regularly update the knowledge source to ensure timeliness and relevance. Refining the Text Generation System: Fine-tune pre-trained models to specific tasks or domains for increased accuracy and fluency.

How to build a chatbot using rag? ›

Build an LLM RAG Chatbot with LangChain
  1. Steps to Build an LLM RAG Chatbot with LangChain.
  2. Step 1: Get Familiar with LangChain.
  3. Step 2: Understand the Business Requirements and Data.
  4. Step 3: Set Up a Neo4j Graph Database.
  5. Step 4: Build a Graph RAG Chatbot in LangChain.
  6. Step 5: Deploy the LangChain Agent.
May 27, 2024

What is rag in OpenAI? ›

Retrieval Augmented Generation (RAG) and Semantic Search for GPTs | OpenAI Help Center.

What is rag slang for? ›

If your clothes are torn and dirty, they're also rags, and from the sense of "worthless scrap," trashy or low quality newspapers have also long been called rags. A rag is also a somewhat annoying joke, and to rag someone is to annoy or harass them.

How to create a dataset for rag? ›

The process is as follows:
  1. Define Scope.
  2. Collect, Clean, and Chunk Text Documents.
  3. Manually Create Examples.
  4. Generate a Large Q&A Dataset with Few-Shot Prompting.
  5. Create a Positive RAG Dataset.
  6. Create a Negative RAG Dataset.
  7. Combine Positive and Negative RAG Datasets.
May 2, 2024

Can I edit my own PDF? ›

Use Acrobat editing tools:

Add new text, edit text, or update fonts using selections from the Format list. Add, replace, move, or resize images on the page using selections from the Objects list. Click the other tools to edit your PDF further. You can add a watermark and annotate PDFs too.

What is the best PDF maker? ›

As the creator of the PDF, Adobe provides the best PDF maker out there. Create and edit PDFs with Adobe Acrobat or use Adobe online services for a quick and easy solution that you can try for free.

How to merge a PDF? ›

How to merge PDF
  1. Navigate to our Merge PDF Tool.
  2. Select the files you want to merge from your device, Google Drive or Dropbox account.
  3. To change the order of your PDFs, use your mouse to drag and drop the files as you want. ...
  4. Click the Merge PDF button.
  5. Click to download your merged PDF files.
Sep 21, 2023

What is rag in simple terms? ›

Retrieval augmented generation (RAG) is a natural language processing (NLP) technique that combines the strengths of both retrieval- and generative-based artificial intelligence (AI) models.

What is the rag approach to Gen AI? ›

Retrieval Augmented Generation (RAG) is a transformative concept in AI and NLP. By harmonizing retrieval and generation components, RAG addresses the limitations of existing language models and paves the way for more intelligent and context-aware AI interactions.

What is rag technique? ›

RAG is a relatively new artificial intelligence technique that can improve the quality of generative AI by allowing large language model (LLMs) to tap additional data resources without retraining.

What is the difference between Gen AI and rag? ›

Retrieval-augmented generation (RAG) is a technique for enhancing the accuracy and reliability of generative AI models with facts fetched from external sources. In other words, it fills a gap in how LLMs work. Under the hood, LLMs are neural networks, typically measured by how many parameters they contain.

Top Articles
Latest Posts
Recommended Articles
Article information

Author: Arline Emard IV

Last Updated:

Views: 5769

Rating: 4.1 / 5 (72 voted)

Reviews: 95% of readers found this page helpful

Author information

Name: Arline Emard IV

Birthday: 1996-07-10

Address: 8912 Hintz Shore, West Louie, AZ 69363-0747

Phone: +13454700762376

Job: Administration Technician

Hobby: Paintball, Horseback riding, Cycling, Running, Macrame, Playing musical instruments, Soapmaking

Introduction: My name is Arline Emard IV, I am a cheerful, gorgeous, colorful, joyous, excited, super, inquisitive person who loves writing and wants to share my knowledge and understanding with you.